Flor Groga
10 MILLES PER VEURE UNA BONA ARMADURA

Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor rara el penediment
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
que jo creia en tu.

Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
quan jo creia en tu.

Lletra extreta de la web oficial dels Manel

El temps de la Cursa de la Mercè, com podeu veure va ser pèssim:

Cursa de la Mercè a RunKeeper
Després de la cursa de la Mercè n’han vingut unes quantes més totes elles aquest novembre.
Cursa de la Dona, el 6 de novembre, cursa solidaria contra el cancer de mama, per aquesta cursa vaig poder enrredar a les nenes (La Marta i la Carla), i la vam fer caminant, sota un gran diluvi!!
El temps fet és aquest:

Cursa de la Dona a RunKeeper
La primera cursa 10KmRACC, el 13 de novembre, de nou sense entrenar mi vaig tirar de cap, aquest és el resultat:

10KmRACC a RunKeeper
Contra tot pronòstic vaig millorar el temps respecte la Cursa de la Mercè en 5 minuts aprox. i tot i que en un principi m’ho vaig pensar, no vaig ser la última!!

Finalment aquest diumenge ha sigut la 88 Jean Bouin, la cursa més antiga de Barcelona:

88 Jean Bouin a RunKeeper

De moment aquest any ja n’hi ha prou, però espero no acabar aquesta bona ratxa, i si començo a entrenar millor!!


No dic que tots els dies siguin de sol
Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
No t'exigeixo que tornis rogant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d'ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on 'naves'
Ai Ramon, que se t'ha acabat el, el bròquil

Lletra: Manel
Música: Shakira/ Hugo Rodríguez/ Luis F. Ochoa
Trobat a Viasona.cat


Us passo un vídeo amb el recull de les meves fotos fetes fins ara, no són res de l’altre món, però jo m’ho passo d’allò més bé tirant fotos i desprès tunejant-les amb el camera+ o directament aplicant un filtre d’Instagram .

Per Lídia on Vimeo.

Es tracta d’un fons negre on es van posant a sobre tots els check-ins en color blanc i quest va agafant forma.

Aqui ho podeu veure:

Més info: readwriteweb

A traves de @marialazaro

Al món hi ha olors de moltes menes, algunes de les quals són més fàcils de detectar que d’altres. També hi ha perfums que s’apoderen de nosaltres sense que ens n’adonem, com ara el perfum de la cultura o, naturalment, el de l’amor. Són perfums que ens duen fins al límit i que, de vegades, ens fan traspassar portes d’accés a plaers insospitats.

Però també són aromes que ens deixen la seva empremta a la memòria, a l’espera que les rememorem algun dia. El brogit mundà, la feina quotidiana de crear objectes nous i repetits alhora, em distreu la ment i em permet refugiar-me en el silenci i la invisibilitat, un domini on, sense so ni llum, regnen les olors. Aquest mateix domini màgic és el dels matins al bosc, on també impera el silenci els dies d’hivern, quan la humitat se’t fica al moll de l’os i els peus s’enfonsen en la fullaraca, sota la volta d’un cel d’un blau intens i net, que s’albira entre nogueres, alzines i esbarzers. És el bosc on vaig aprendre amb el meu pare a cavar la terra per plantar-hi uns arbres que he vist créixer al llarg de la meva vida i que potser em sobreviuran. Aquest és un bosc d’amor entre generacions i enllà del temps, i d’amor és la seva aroma.

Deia Chateaubriand que «la joventut ho embelleix tot, fins i tot la desgràcia». Per això el temps és la pedra de toc de l’amor. El veritable amor s’enriqueix amb els anys perquè reneix a cada instant i es redescobreix i es retroba en les coses més humils: en les molles del pa que el forner ha pastat amb amor, fent servir la farina d’un blat sembrat i conreat amb tot l’amor de què som capaços la natura i els humans. Quan veig la falç o la destral amb què el meu pare segava l’herba a l’estiu o tallava la llenya a l’hivern, retrobo la força de les seves mans dures i, alhora, amoroses i la seva mirada feliç: el seu amor en un ferro rovellat.

Font: La Vanguardia

Preparat per un viatge molt llarg
La maleta i el sac de dormir
I el neguit i la por, les ànsies d’obrir camí
No t’oblidis de la rosa dels vents
No t’oblidis de l’estrella polar
Cerca el que no tens perquè el que tens no ho perdràs

Toca el dos
Si sents sonar campanes
Toca el dos
Auspici que com un cimbell
Toca el dos
El teu destí demana
Toca el dos
Dur-te coneixement

Es tracta d’obrir aquests ullets adormits
Que el món és petit i tu, molt gran
Encomanem al destí que ens jugui bones cartes
Cerca l’ideal i veuràs com no existeix
El paradís sols dins d’un és real
Tots tenim dues veus que ens beuen l’enteniment

Toca el dos
Que si no marxes ara
Toca el dos
No sigui per la mandra
Toca el dos
Un pot d’esperit de vi pel camí
Toca el dos
Aprèn de tot i molt

Les imatges trobo que son molt mones, però fan que la lletra costi de veure, depenent de la foto que surti.
En fi, no acabo de veure q aporta d’útil al cercador.

Si voleu tornar al fons de pantalla de tota la vida, aquell blanquet tant mono, heu d’anar al link de canviar imatge de fons escollir imatges de l’editor i seleccionar la de color blanc, tot i això hi han alguns links que queden d’un color blanc/gris catxumbo, gens facils de llegir.

Actualització:
Amb http://www.google.com/ncr tornem al Google de tota la vida!

http://lidiamind.files.wordpress.com/2009/11/google-image-swirl-2.jpgwp-content/uploads/2010/04/090714_atr_com_banner_mapa_costas_300x250.swf

svn sw http://core.svn.wordpress.org/tags/2.9/ .
i despres carregar la url /wp-admin/upgrade.php

Ja estic a la nova versió 2.9, de moment sembla que cap problema .