Ahir em vaig posar el Grooveshark per escoltar una mica de música mentres treballava, i els escollits van ser els “Manel”.
La meva sorpresa va ser quan vaig descobrir una versió de “La Tortura” de Shakira traduida al català, em van deixar sense paraules.
Us poso la lletra i el video de “El Bròquil“:)


No dic que tots els dies siguin de sol
Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
No t'exigeixo que tornis rogant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d'ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on 'naves'
Ai Ramon, que se t'ha acabat el, el bròquil

Lletra: Manel
Música: Shakira/ Hugo Rodríguez/ Luis F. Ochoa
Trobat a Viasona.cat


Ahir vaig veure un tweet que em va fer molta gracia.
Veure el mapa del mon amb els ulls de Foursquare.

Es tracta d’un fons negre on es van posant a sobre tots els check-ins en color blanc i quest va agafant forma.

Aqui ho podeu veure:

Més info: readwriteweb

A traves de @marialazaro

Al món hi ha olors de moltes menes, algunes de les quals són més fàcils de detectar que d’altres. També hi ha perfums que s’apoderen de nosaltres sense que ens n’adonem, com ara el perfum de la cultura o, naturalment, el de l’amor. Són perfums que ens duen fins al límit i que, de vegades, ens fan traspassar portes d’accés a plaers insospitats.

Però també són aromes que ens deixen la seva empremta a la memòria, a l’espera que les rememorem algun dia. El brogit mundà, la feina quotidiana de crear objectes nous i repetits alhora, em distreu la ment i em permet refugiar-me en el silenci i la invisibilitat, un domini on, sense so ni llum, regnen les olors. Aquest mateix domini màgic és el dels matins al bosc, on també impera el silenci els dies d’hivern, quan la humitat se’t fica al moll de l’os i els peus s’enfonsen en la fullaraca, sota la volta d’un cel d’un blau intens i net, que s’albira entre nogueres, alzines i esbarzers. És el bosc on vaig aprendre amb el meu pare a cavar la terra per plantar-hi uns arbres que he vist créixer al llarg de la meva vida i que potser em sobreviuran. Aquest és un bosc d’amor entre generacions i enllà del temps, i d’amor és la seva aroma.

Deia Chateaubriand que «la joventut ho embelleix tot, fins i tot la desgràcia». Per això el temps és la pedra de toc de l’amor. El veritable amor s’enriqueix amb els anys perquè reneix a cada instant i es redescobreix i es retroba en les coses més humils: en les molles del pa que el forner ha pastat amb amor, fent servir la farina d’un blat sembrat i conreat amb tot l’amor de què som capaços la natura i els humans. Quan veig la falç o la destral amb què el meu pare segava l’herba a l’estiu o tallava la llenya a l’hivern, retrobo la força de les seves mans dures i, alhora, amoroses i la seva mirada feliç: el seu amor en un ferro rovellat.

Font: La Vanguardia

Preparat per un viatge molt llarg
La maleta i el sac de dormir
I el neguit i la por, les ànsies d’obrir camí
No t’oblidis de la rosa dels vents
No t’oblidis de l’estrella polar
Cerca el que no tens perquè el que tens no ho perdràs

Toca el dos
Si sents sonar campanes
Toca el dos
Auspici que com un cimbell
Toca el dos
El teu destí demana
Toca el dos
Dur-te coneixement

Es tracta d’obrir aquests ullets adormits
Que el món és petit i tu, molt gran
Encomanem al destí que ens jugui bones cartes
Cerca l’ideal i veuràs com no existeix
El paradís sols dins d’un és real
Tots tenim dues veus que ens beuen l’enteniment

Toca el dos
Que si no marxes ara
Toca el dos
No sigui per la mandra
Toca el dos
Un pot d’esperit de vi pel camí
Toca el dos
Aprèn de tot i molt

Avui ens hem llevat amb una nova sorpresa de la mà de Google, ara el cercador imita a Bing i ens posa fons de pantalla amb imatges.

Les imatges trobo que son molt mones, però fan que la lletra costi de veure, depenent de la foto que surti.
En fi, no acabo de veure q aporta d’útil al cercador.

Si voleu tornar al fons de pantalla de tota la vida, aquell blanquet tant mono, heu d’anar al link de canviar imatge de fons escollir imatges de l’editor i seleccionar la de color blanc, tot i això hi han alguns links que queden d’un color blanc/gris catxumbo, gens facils de llegir.

Actualització:
Amb http://www.google.com/ncr tornem al Google de tota la vida!